ENRIC VALOR I LA SEUA OBRA

Enric Valor nasqué al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates. És als principis dels anys 50 quan comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística. Dins d'aquesta hem de començar pel seu impuls en l'ús de les normes fabrianes al setmanari El Tio Cuc d'Alacant. Va ser col·laborador a la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll, subministrant lèxic del valencià meridional. Amb Carles Salvador i Sanchis i Guarner, va ser un del grans propulsor de la normativització del català al País Valencià, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com ‘'Curso de lengua valenciana (Gorg, 1961), ‘'Millorem el llenguatge (1971) i ‘'Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), que es pugué publicar en valencià a l'any 1977 (Tres i Quatre). El 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), posant ordre en l'ampla dialectalització de la conjugació verbal del País Valencià i que és encara un referent per a la normativa actual dels verbs valencians.